Crítiques/pròlegs Extrema llum

De l’article crític “ALGUNS APUNTS SOBRE EXTREMA LLUM, DE JOAN DURAN”, per Carles Camps Mundó (Digital de cultura Núvol)

«Extrema llumés unllibre de poemes que, com tots els llibres de poesia reeixits, convida a parlar del fet poètic. Extrema llumés l’escenificació lírica de l’etapa central de l’experiència de la poesia, la de la consecució de la maduresa en la contínua busca d’un llenguatge propi no funcional que porta el poeta a aquella destresa retòrica que li fa pensar, o encara millor, que li fa experimentar la sensació exaltada i exultant que les paraules, les seves paraules de sempre, ara tan treballades, tan conegudes, tan sentides, ja el coneixen prou per expressar-lo més intensament si les lliura a la llibertat expressiva.»

De l’article crític «LLUM COAGULADA», per Jaume C. Pons Alorda (Revista Caràcters).

«L’obtenció del Premi “Recull” de Blanes, Benet Ribes de Poesia 2013, i la publicació de la seva obra màxima fins ara, aquesta Extrema llum, són un deliciós cop de puny per donar totèmic testimoni que Joan Duran és un dels més grans exponents de la poesia catalana actual. No només per la poderosíssima qualitat dels seus versos, tal i com aquí exposarem, sinó també per l’involucrament personal del poeta a través de tot tipus d’accions, ja sigui com a gestor o editor, que l’inscriuen a la baula actual de la poesia contemporània amb la consciència dels seus semblants, dels seus antecedents i també donant suport als futuribles a venir.»

«Llegint Joan Duran podem pensar en les textures d’obres d’artistes com Guinovart, Tàpies, Barceló o Boix, i tants d’altres referents actuals. No llegeixes, toques i acarones. Rapinyes. I és en aquesta matèria salvatge on el lector entra a formar part d’un vincle d’esperma, suor i sang. Aquí hi ha sexe, hi ha anhel i explosió. Llegir Extrema llumerotitza. Devia fer dècades que un poemari no excitava tant.»

De l’article crític “JOAN DURAN O L’EXTREMA LLUM EN LA SORRENCA REALITAT MEDITERRÀNIA”, per Ricard Mirabete (Diari digital Vilaweb).

“Extrema llumreprén el llegat clàssic de la nostra tradició literària i l’empeny de nou cap endavant assumint els valors de mediterranisme, classicisme i novetat estètica cap a nous significats perdurables. La llengua catalana espera noves veus per constituir-se com una literatura d’abast europeu des de la Mediterrània. Joan Duran n’és una d’extrema llum, estesa a la modernitat literària.”