De l’article crític «Síl·labes i cendres», per Víctor Obiols (Diari Ara)
«La fertilitat que suposa el perfil de Duran és innegable. I l’escrupolositat del científic ha de reflectir-se, doncs, en l’ordenació dels elements exposats, més enllà del doll verbal, que pot esplaiar-se i desenvolupar-se amb nerviüda articulació per viaranys sorprenents, i configurar un mapa del qual només ell coneix els contorns finals.»
De l’article crític «Els signes del codi amorós», per Ricard Mirabete (Diari El Punt Avui).
«Amb Matèria fosca Duran aplega les seves motivacions líriques més profundes i ofereix als lectors un compendi artístic i vital que recorre, per una banda, la modernitat pictòrica europea i, per una altra, la intensitat lírica en estat pur.»
«Matèria fosca va merèixer el 29è premi Bernat Vidal i Tomàs, de Santanyí. S’endinsa al terreny on la paraula és creadora de realitats i on els versos donen cos a la matèria, gràvida i volàtil en la seva doble condició essencial.»
De l’article crític “Fosca matèria fosca de Joan Duran”, per Jaume C. Pons Alorda (Digital de cultura Núvol)
“Aquest nou llibre és com una hòstia donada quan menys l’esperes en el combat de boxa del deliri o durant la cerimònia de la fusió amb el Cos de Crist. Matèria foscarepresenta una culminació en tota regla.”
“En aquesta obra seva, potser la més devastadora, Joan Duran i Ferrer conjuga, i conjura, una imatge de la devastació i de la destrucció absolutes, no amb la necessitat de provocar sinó, més aviat, de ressuscitar: a partir de les cendres sorgiran restituïdes albions. Punt i principi. És així com es va instituint l’antiga casa del desig.”“Les solucions que aquí ens regala Joan Duran són de les que més fervor encadenaran en els que estimen la poesia. Poeta del fervor estimatori, Joan Duran aconsegueix documents d’una força inhumana on tot esdevé guerra sense pausa. Tot en Duran és salvatge, furiós, que frega el límit dels genitals
Joan Duran i Ferrer 