Creta, I
Quante volte dovremo ritornare,
tra i silenzi che separano le parole,
sui frangiflutti di Creta. Perché teme l’oblio,
il sale si aggrappa anche nelle imboccature del sesso
e il vecchio odore del mare, dei capelli, ci penetra,
dall’altra parte del tempo, fino alla linfa
e il sangue, l’alga e il nettare. Alieni alla luce,
spieghiamo di nuovo, e ora, l’isola sulle mappe,
tra punto e inizio, e nella latenza del filo
che aspetta una mano sul angolo del labirinto.
Versione italiana di Joan Josep Barceló
Creta, I
Quantes vegades haurem de tornar,
entre els silencis que separen les paraules,
a l’escullera de Creta. Perquè tem l’oblit,
la sal també s’arrapa a les bocanes del sexe
i la vella olor del mar, del cabell, ens penetra,
des de l’altre costat del temps, fins a la saba
i la sang, l’alga i el nèctar. Aliens a la llum,
despleguem de nou, i ara, l’illa en els mapes,
entre punt i principi, i en la latència del fil
que espera una mà al caire del laberint.
« Extrema llum ». Pagès Editors