Italià

Creta, I

Quante volte dovremo ritornare,

tra i silenzi che separano le parole,

sui frangiflutti di Creta. Perché teme l’oblio,

il sale si aggrappa anche nelle imboccature del sesso

e il vecchio odore del mare, dei capelli, ci penetra,

dall’altra parte del tempo, fino alla linfa

e il sangue, l’alga e il nettare. Alieni alla luce,

spieghiamo di nuovo, e ora, l’isola sulle mappe,

tra punto e inizio, e nella latenza del filo

che aspetta una mano sul angolo del labirinto.

Versione italiana di Joan Josep Barceló

Creta, I

Quantes vegades haurem de tornar,

entre els silencis que separen les paraules,

a l’escullera de Creta. Perquè tem l’oblit,


la sal també s’arrapa a les bocanes del sexe


i la vella olor del mar, del cabell, ens penetra,


des de l’altre costat del temps, fins a la saba


i la sang, l’alga i el nèctar. Aliens a la llum,


despleguem de nou, i ara, l’illa en els mapes,


entre punt i principi, i en la latència del fil


que espera una mà al caire del laberint.

« Extrema llum ». Pagès Editors

A %d bloguers els agrada això: