NARRADOR
Et dic a tu: vols passar?
Potser no deixis travar
aquest fil ni la corrua
d’un vers al llom d’una grua
desfent els nostres embulls.
T’ho dic perquè obris tants ulls
que calquis així amb el dit
la música de la nit
i res ja no t’entrebanqui
quan facis tu el saltimbanqui.
Si tu dius: sóc atrapat
si el temps no surt del forat
llunàtic! A mi em resta
obrir amb paraula modesta
revolts ocults d’una festa
pels trons d’aquesta tempesta…
BRUNA
No m’han dit
si ha fugit
o l’han capturat
en un sac
que han llençat
al pou de la nit.
Resclosit
i esbandit
el temps s’ha encallat,
disfressat,
maquillat
com d’ull ennegrit
i guarnit
d’un vestit
de cel apagat,
escapçat,
retallat,
silent i adormit.
PESSIC MAGÍ
Passeu, passeu sense trucar!
no hi ha portes que ennueguin
ni cap vers no vol travar
el camí dels qui em segueixin.
Obriu, obriu de bat a bat!
traspasseu la porta fosca,
si em buscàveu m’heu trobat
quan tot just deixo ma closca.
Passeu, passeu sense trucar!
no hi ha panys ni us cal clau mestra,
sóc d’un circ que us vol parlar
des del buit d’una finestra.
Busqueu, busqueu en quin parany
s’ha amagat la vostra lluna,
l’espectacle és ben estrany:
qui encendrà la nit més bruna?
BRUNA
Quin camí dius que s’enfila?
Quina porta haig de trucar?
O ets tu el fil que em vol guiar (bis)
per la nit que aquí es desfila?
PESSIC MAGÍ
Segueix, segueix, sóc un camí,
sóc un fil d’equilibrista,
el pallasso, l’arlequí,
l’únic mag d’aquesta pista…
BRUNA
Per trobar si hi ha un cau de llunes,
quin llençol cal desplegar?
Vull jugar a cuit i amagar (bis)
tot seguint-ne les engrunes!
PESSIC MAGÍ
(amb gest de complicitat)
Desclou, desclou la teva mà,
desenreda aquesta troca…
cap estel no et parlarà
si un secret vols dur a la boca.
PESSIC MAGÍ
Anem, refem aquest camí,
vine i fem d’equilibrista;
jo sóc tu si vens amb mi
per la màgia de la pista.
SASTRE
(canta i cus al ritme de la cançó, a mode d’autòmat, maquinalment)
Al pas puntual, punxegut, de l’agulla
al cel cuso estels, meteorits i planetes,
herois, animals i llegendes secretes,
cometes de foc, un plugim que no mulla.
Que el temps puntual, matemàtica pura,
no vol ni un estrip ni un pedaç a la capa:
va dret, estirat, ben planxat i amb sabata
que fent tic toc tac el seu pas mai atura.
Però ai las!, com veureu, si escolteu, no tot rutlla:
quin cas!, com veieu tot són fils sense troca…
Ai las! desgavells i embolics sense solta…Quin cas! cap estel sap on va sense lluna!
Joan Duran i Ferrer 