Tria Bruna de nit

NARRADOR

Et dic a tu: vols passar?

Potser no deixis travar

aquest fil ni la corrua

d’un vers al llom d’una grua

desfent els nostres embulls.

T’ho dic perquè obris tants ulls

que calquis així amb el dit

la música de la nit

i res ja no t’entrebanqui

quan facis tu el saltimbanqui.

Si tu dius: sóc atrapat

si el temps no surt del forat

llunàtic! A mi em resta

obrir amb paraula modesta

revolts ocults d’una festa

pels trons d’aquesta tempesta…

BRUNA

No m’han dit

si ha fugit

o l’han capturat

en un sac

que han llençat

al pou de la nit.

Resclosit

i esbandit

el temps s’ha encallat,

disfressat,

maquillat

com d’ull ennegrit

i guarnit

d’un vestit

de cel apagat,

escapçat,

retallat,

silent i adormit.

PESSIC MAGÍ

Passeu, passeu sense trucar!

no hi ha portes que ennueguin

ni cap vers no vol travar

el camí dels qui em segueixin.

Obriu, obriu de bat a bat!

traspasseu la porta fosca,

si em buscàveu m’heu trobat

quan tot just deixo ma closca.

Passeu, passeu sense trucar!

no hi ha panys ni us cal clau mestra,

sóc d’un circ que us vol parlar

des del buit d’una finestra.

Busqueu, busqueu en quin parany

s’ha amagat la vostra lluna,

l’espectacle és ben estrany:

qui encendrà la nit més bruna?

BRUNA

Quin camí dius que s’enfila?

Quina porta haig de trucar?

O ets tu el fil que em vol guiar (bis)

per la nit que aquí es desfila?

PESSIC MAGÍ 

Segueix, segueix, sóc un camí,

sóc un fil d’equilibrista,

el pallasso, l’arlequí,

l’únic mag d’aquesta pista…

BRUNA

Per trobar si hi ha un cau de llunes,

quin llençol cal desplegar?

Vull jugar a cuit i amagar (bis)

tot seguint-ne les engrunes!

PESSIC MAGÍ

(amb gest de complicitat)

Desclou, desclou la teva mà,

desenreda aquesta troca…

cap estel no et parlarà

si un secret vols dur a la boca.

PESSIC MAGÍ

Anem, refem aquest camí,

vine i fem d’equilibrista;

jo sóc tu si vens amb mi

per la màgia de la pista.

SASTRE

(canta i cus al ritme de la cançó, a mode d’autòmat, maquinalment)

Al pas puntual, punxegut, de l’agulla

al cel cuso estels, meteorits i planetes,

herois, animals i llegendes secretes,

cometes de foc, un plugim que no mulla.

Que el temps puntual, matemàtica pura,

no vol ni un estrip ni un pedaç a la capa:

va dret, estirat, ben planxat i amb sabata

que fent tic toc tac el seu pas mai atura.

Però ai las!, com veureu, si escolteu, no tot rutlla:

quin cas!, com veieu tot són fils sense troca…

Ai las! desgavells i embolics sense solta…Quin cas! cap estel sap on va sense lluna!