Tria de poemes Assaig d'Àngel

GÉNESI DE L’ÀNGEL AL BOUDOIR

 

D’esquena,

em trec el maquillatge del mur de pestanya.

Sóc la ciutat partida pel riu del mirall

i al fenell em faig l’amor amb els ulls nus.

 

Fer màcula a la seda del temps i desplegar-se,

córrer al·lucinada com la limfa a les costelles

i obrir-se d’ales. L’àngel compta a tres i salta.

Cel.

 

 

CEL

 

Mira que tot estava escrit i al penja-robes,

el vol a punt com el sucre al cotó i al llavi

i el núvol als dits perquè el carreguessis al cau

que fa drecera, com qui és pluja i borra el traç,

a l’orgasme blanc del primer cel de cap poema.