Tria de poemes Paisatge convencional

nius d’escuma

 

Menjaves com els peixos

dins la peixera de l’ull,

l’estómac de sucre, l’armari

on la roba es desfila com devorada

i l’únic temps real

és la fam dels insectes.

 

T’empassaves l’aigua

i eixamplaves l’habitacle del buit.

Entre vidres la vida era una esfera,

el niu que digereix la imatge

dels homes fent-se un lloc

entre la gana dels altres.

 

estança definitiva

 

A la platja

una dona es dissol

i es dóna al fill

com una llengua,

 

un llibre obert,

la perruca de paper

i el cabell de Medusa,

els motius d’una estança definitiva.

 

A la platja

una dona es dissol

com pluja ascendent

i sense casa;

 

profana les butxaques

des d’on el temps

s’amaga i viatja

pels cercles del temps abolit.